L'hora dels "adeus"...

L'hora ha arribat... Aquest semestre acaba, i l'avaluació del meu blog també ho fa.

Quan vaig començar a esciure'l no sabia del tot com enfocar-ho, però a mesura que investigava i tafanejava en altres blogs realment interesants com els de les meves aficions. Crec que és un bon mecanisme per a seguir i ser seguit, per aprendre coses noves i per créixer com a persona i com a cibernauta. És per això que no sé si aquest viatge acaba aquí, o potser les ganes i l'entusiasme per seguir contagiant la màgia per aprendre continuaran.

Espero que tots aquells que m'heu seguit hagueu gaudit i us hagi servit de profit les meves entrades. Després d'un semestre de noves experiències, nous coneixements, mètodes totalment nous, puc dir que estic molt contenta i que ha sigut una gran experiència realitzar aquest blog. He complert amb molts dels meus objectius, però sobretot amb el principal: no deixar-me res, és a dir, voler estar per tot, tant d'una assignatura com de l'altra.

I no vull marxar sense desitjar un Feliç any nou i molta felicitat i ganes d'aprendre per a tots :))))

Entrevista a Guillermo Orozco

LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Per a treballar la comunicació digital hem vist i pres apunts sobre l'entrevista de Guillermo Orozco, doctor d'Educació a l'Universitat de Harvard. Coincedixo amb el seu punt de vista sobre la comunicació audivisual, Internet i les noves tecnologies.

Al llarg de l'entrevista, el Dr. Orozco realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals. Així doncs, ens proposa una reflexió i ens proporciona una nova visió sobre la comunicació audiovisual i l'era d'Internet. 

És un repte per a l'educació i afecta a tota la comunitat educativa; entre d'altres, l'especialista en comunicació audiovisual assenyala que la imatge té un codi universal front Internet. Cada mitjà té un codi i cal preparar-se per a ser audiència i ser crítics envers el mateixos mitjans.

L'entvista al doctor m'ha fet reflexionar sobre diversos ambits i situacions que vivim cada dia i que no ens adonem de la seva importància. Tal i com ell diu, la imatge té un codi molt universal, però no per aquest fet vol dir que tots sabem ser audiència. Adereixo com a "saber ser audiència" ser una prsona que no es deixa influenciar i que té criteri davant de la TV o qualsevol altre imatge amb influència. El mateix passa amb la següent comparació: no pel simple fet de neixer huma, ja sabem ser-ho, si no que cal un aprenenentatge. Hi ha una serie de sutilieces al llenguatge de la imatge que a simple vista l'aspectador no veu i, per això, a vegades, el que veiem a la pantalla no és la realitat, sino una representació d'aquesta. 

També comparteixo el seu parer amb el fet que les noves generacions estan molt més disposades per tot allò que és nou, com la tecnologia. Els adults son qui desaprofiten el potsncial dels mitjans audiovisuals i de les TIC a l'aula. Això ha de cambiar radicalment ja. No només és important tenir el material a classe, sino saber-lo utilitzar, en la mesura adequada i de les formes més productives.

És per això que crec que hauriem de desenvolupar una pedagogiasobre les TIC per a treure-li el màxim de profit i que caa cop s'instauresin a la nostra societat amb més qualitat, i no pas amb més força.

Per tots aquells que la volgueu veure només cal que feu clic aquí. Realment és molt recomanable!!

El llenguatge i les llengues i les diferències entre la llengua oral i escita

Després d'haver llegit, reflexionat i comprendre els apunts que la nostra professora ens va aportar sobre El llenguatge i les llengues, m'agadaria compratir amb tots vosaltres les meves conclusions.

Utilitzem les senyals per transmetre informació i només adquireixen un sentit ple quan s’estableix l’acte comunicatiu entre emissor i receptor. Els signes i les seves diferents combinacions són imprescindibles tant en la comunicació humana com en l’animal.

Tot ésser humà es comunica en una llengua o en una altra. El llenguatge és la facultat que posseeix la humanitat i és diferent del que els primats més desenvolupats tenen. Són diferents tant quantitativament com qualitativament. El llenguatge humà s’organitza en diversos nivells: discurs, oració, sintagma, morfema, fonema. A més, el llenguatge humà comporta creativitat. És un instrument molt elaborat i complex que ens permet l’expressió verbal d’un número no limitat de sensacions, situacions i idees, entre d’altres. Però per definir realment el llenguatge indagarem en diversos punts d’aquest concepte per conèixer els seus elements.

Un punt important a estudiar per poder definir què és el llenguatge és l’organització de l’entorn que realitzem gràcies a aquesta capacitat. Amb la llengua organitzem el nostre entorn, el nostre món. Sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció: això és un animal, allò és un vegetal, això és gran, allò és petit, això és d’aquest color o d’aquell altre, etc. Les il·limitades percepcions es veuen reduïdes a l’hora de atribuir-les a un objecte o un fenomen. Aquesta reducció ens fa possible comunicar-nos, ja que si fos irreductible seria igualment irrepetible i, per tant, la comunicació seria irrepetible. Tots els éssers humans són mestres de l’abstracció. Aquesta característica ens aporta una interessant informació per la definició de llenguatge: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l’entorn.

Un altre element que va relacionat amb el llenguatge és el pensament. Sabem que el responsable, en la pràctica, de la nostra capacitat de pensar és el llenguatge. La pregunta és centenària: Què va abans, el pensament o el llenguatge? La resposta és complexa i desconeguda. Sense la base d’una constitució cerebral mínimament adequada no és possible el llenguatge; però, tot i això, el llenguatge no és possible si abans no hem pensat i si no hi ha indicis de la nostra intel·ligència. Per això diem que la implicació de tots dos factors (llenguatge i condicions cerebrals) és mútua i van de la mà. Per altra banda, sembla raonable que haguem de concedir un lloc a la manipulació dels objectes, la progressiva riquesa gestual i la creixent activitat social com elements importants del desenvolupament humà. Això si, cap d’aquests factors té un paper tant important com el llenguatge a l’hora del desenvolupament del pensament. Per tant, acumulem informació per crear la definició final: el llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament i permet el discurs abstracte a diferents nivells.

Fem un pas enllà, i trobem la relació entre el llenguatge i la memòria:  aquest és el seu suport principal, però no l’únic pilar. Sens dubte, existeix una memòria olfactiva, tàctil, visual, etc. Però la memòria col·lectiva d’un poble es conserva, principalment, en mites, llegendes, històries i tradicions vinculades amb la llengua d’aquell territori. L’acumulació científica i tècnica tampoc s’explica sense la llengua. Per una altra banda, en el terreny individual, la llengua també desenvolupa un paper singular en la formació de la identitat personal i, excepte casos patològics o exclusions voluntàries, ens permet l’establiment d’aquest “relat” intransferible que és la nostra pròpia vida. Tenim, doncs, un altre factor per la definició: és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col·lectiva.

Cal dir, com a nou punt important a tenir en compte per la definició final que, el llenguatge,  fa possible l’auto expressió. Volem referir-nos al discurs intern (tant l’anomenat monòleg com el “lliure expressió de pensaments”). La nostre llengua és la companya necessària i inseparable del discurs: no desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. Pensem amb seqüències de paraules es van representant a la nostra ment. Des d’aquesta perspectiva, el llenguatge resulta ser alguna cosa més que un instrument per la comunicació: el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostra pròpia experiència. Tinguem, doncs, present aquesta nova dada per la definició.

I, per últim, cal dir que el llenguatge és el mitjà més extens que disposem els humans. El llenguatge humà és el medi de comunicació per excel·lència. Però aquesta afirmació té un significat molt més precís i vol dir que tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge, mentre que a l’inrevés no és cert: no tota expressió lingüística pot ser aplicada al llenguatge visual. Si posem un exemple es veu molt clar: un senyal visual, com un gest o una fórmula de física escrita a un paper, té la seva versió lingüística. És cert que el gest, traduït al llenguatge ordinari, podrà perdre part de la seva expressivitat i de la seva espontaneïtat; també és cert que la fórmula física (prenem com exemple la formula de la velocitat) perdrà la serva precisió ja que el símbol t (temps) només té un sentit a la física, però pot tenir més d’un en el llenguatge ordinari. Però realment, constantment estem traduint, amb major o amb menor precisió, exposem tant els nostres sentiments com conceptes de física. Però hem dit que pel contrari no és cert. En efecte, sembla impossible convertir, sigui en gestos, sigui en formules un discurs complex en el que expliqui la meva opinió, els meus sentiments, la meva perplexitat envers un succés, etc. El llenguatge és, com a últim punt a tenir en compte en la següent definició, el medi de comunicació i expressió  més extens que posseïm els éssers humans.

 Després d’analitzar es diferents punts i característiques del llenguatge podem definir-lo realment. El llenguatge és el mitjà o l’instrument de comunicació més extens de tots els que posseïm. D’alguna forma també és el factor bàsic que ens constitueix com éssers humans perquè fa possible que mantinguem un discurs abstracte. A més, el llenguatge és primordial pel pensament i, alhora, per la memòria. El llenguatge és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos i amb els nostres iguals.

Per parlar de les diferències entre la llengua oral i l'escita cal que ens fixem en les diferències contextuals, és a dir, les que fan referència al context, i les diferències textuals, que fan referència al text. Els apunts que he extret a partir del text provenen del llibre Descriure escriure de Cassany,D, que la nostra professora ens va proporcionar són els següents.

Característiques contextuals

1. Canal oral:

• Canal auditiu
• El receptor percep successivament els diversos signes del text
• comunicació espontània
• Comunicació immediata en el temps i en l’espai
• Comunicació efímera
• Usa molt els codis no-verbals
• Hi ha interacció durant l’emissió del context
• El context extralingüístic té un paper important

2. Canal escrit:

• Canal visual
• El receptor percep simultàniament els diversos signes del text
• Comunicació elaborada
• Comunicació diferida en el temps i en l’espai
• Comunicació duradora
• Usa poc els codis no-verbals
• No hi ha interacció durant la composició
• El context és poc important

Característiques textuals

1. Canal oral

• Adeqüació- Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor, ús freqüent de les varietats dialectals,associat a temes més generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius
• Coherència- Selecció menys rigorosa de la informació,més redundant, estructura del text oberta, estructures poc estereotipades
• Cohesió - Menys gramatical, usa molts elements paralingüístics, usa força codis no-verbals, freqüència alta de referències exofòriques
• Gramàtica: fonologia i grafia- Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids
• Gramàtica: morfologia- Prefereix solucions poc formals (relatius simples, que).
• Gramàtica: sintaxi- Tendència d’ estructures sintàctiques, freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades, l’ordre dels elements de l’oració és força variable, el·lipsis freqüents.
• Gramàtica: lèxica- Prefereix lèxic no marcat formalment, freqüència baixa de mots amb significats específics, accepta la repetició lèxica, ús de proformes,ús de tics lingüístics o mots paràsits, ús de mots crossa i ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes...

2. Canal escit

Adequació- Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor. Ús més freqüent de l’estàndard i associat a temes específics, grau de formalitat i propòsits objectius.

·  Coherència- Selecció molt precisa de la informació, menys redundan, estructura tancades, estructures estereotipades

·     Cohesió- Més gramatical, usa pocs elements paralingüístics i codis no verbals

·    Gramàtica fonologia i grafia- Gairebé no incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids

·     Gramàtica: morfologia - També us de solucions formals

·    Gramàtica: sintaxi- Úsfreqüent d’estructures més complexes i desenvolupats, el·lipsis menys freqüents

·      Gramàtica: lèxic- Tendència a usar lèxic marcat formalment, freqüència alta de mots amb significats específics, tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims, tendència a usar els mots equivalents i precisos, absència de tics lingüístics, tendència a eliminar mots crossa, ús molt escàs d’onomatopeies, frases fetes...

Un punt còmic:

Cercant alguna imatge per decorar l'entraa he trobat una molt curiosa sobre la diferència entre el codi no verbal de les noies i el dels homes. Sempre des del major respecte, donem-hi un toc d'humor a la teoria!

Les quatre habilitats lingüístiques

Existeixen quatre habilitats lingüístiques que hem tractat a l'assignatura de COED són les següents: 


Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Llegir = Comprendre. Segons Isabel Solé hi ha 4 implicacions on aquesta igualtat queda demostrada

1. Llegir és un procés actiu. Perquè qui llegeix ha de construir el significat del seu text. És a dir, que és una construcció pròpia que implica el text, als coneixements previs del lector i els objectius amb què s'enfronta
2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu o finalitat. L’objectiu guia la lectura i determinarà el tipus de lectura, les estratègies i el control, moltes vegades inconscient, que també exercim sobre la lectura.
3. Llegir és un procés d'interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix (el lector) ha de fer-se seu el text, relacionant-lo amb allò que ja sap i creant i relacionant nous conceptes.
4. Llegir és un procés de predicció i d’inferència continua. La inferència consisteix en l'habilitat de comprendre algun aspecte del text, a partir del significat de la resta, és a dir, a partir del context.

Escriure: és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. S’han de tenir presents diversos aspectes:

1. Els aspectes formals com la cal·ligrafia, la relació entre el so i la grafia i fins i tot la disposició en l’espai)

2. Els aspectes lingüístics tant els morfològics, com els lexicològics, com els sintàctics i fins i tot els semàntics)

3. Els aspectes discursius, que és la tipologia textual o tipus de text. Aquí, hem de tenir en compte dos punts:

      3.1. Les propietats o característiques del text que fan referència a la coherència, la adequació, cohesió, correcció, i variació/estil/repertori

     3.2. El procés d’escriptura o comprensió escrita que fa referència a planificar, redactar i revisar).

Parlar: És expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa. 

A l’assignatura de COED donem molta importància a aquest aspecte lingüístic i és per això que ens hem llegit el llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. El llibre consisteix en una sèrie de consells i recomanacions que el lector ha de seguir si vol millorar la seva parlar davant del públic. Es mostren aspectes tan importants com, el llenguatge no corporal, la respiració, la mirada, el control dels nervis, la relaxació, etc.

És per això que, per posar en pràctica la nostra capacitat lingüística hem fet diverses exposicions com: Identitat i Territori i El bon comunicador, tots dos treballs modulars que compartien l’assignatura de COED amb la de GITIC.

Arribats a aquest punt explicaré en que consistia cadascun dels treballs esmentats:

1.       Identitat i territori és un treball realitzat per parelles on cadascuna d’aquestes escollia un tema on centrar-se i mostrar als seus companys. L’Ariadna Fresquet i jo vàrem escollir fer una comparació entre el barri del Raval i Sarrià, de Barcelona. El nostre objectiu consistia en trencar tòpics de totes dues parts de la ciutat: mostrar que és  fals que en el primer només es respiri prostitució i alcohol, i que en l’altre només hi hagi riquesa i luxe. A continuació us deixo amb el Prezi que vam fer servir per exposar davant dels nostres companys:

2.  El bon comunicador consisteix en la descripció d’un home o una dona que sigui algú amb dots de gent, de paraula, de persuasió, clar i directe. Nosaltres vam seleccionar Albert Om, i com ja heu pogut veure en entrades anteriors, vam utilitzar el Pearltrees per dur a terme la nostra presentació. Vam seleccionar tres parts: la oral, l’escrita i la digital. En la primera vam inserir un vídeo del seu programa, El convidat. En la segona una carta que va escriure al Floquet de Neu amb ús de la ironia i la sàtira. I la tercera consistia en la recerca del seu ús a les xarxes socials com Twitter o Facebook

Escoltar: Consisteix en comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un discurs o missatge pronunciat de forma oral. El fet d'escolatr comporta sis implicacions: 

1. Saber escoltar i demanar un paper actiu i participatiu.
2. Respectar l’emissor i les idees que ell defensa.
3. Ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l'altre.
4. Saber descobrir els objectius i els propòsits de l'orador.
5. Saber descobrir les idees principals del missatge.
6. Saber  reaccionar al missatge i parlar si és convenient quan acaba l'orador.

Com a conclusió i per finalitzar...
Després d'haver estudiat les quatre habilitats lingüístiques d'adono que són imprescindibles per a nosaltres, com a futurs mestres i educadors de nens que també les hauran de dominar. Hem de saber utilitzar totes aquelles eines que estiguin al nostre abast,  com les noves tecnologies, per deixar enrere aquesta mancança que últimament es veu molt a les noves generacions. 

Cal que els mestres transmetem la importància del domini de totes quatre habilitats als nostres alumnes i els ajudem a desenvolupar-les al màxim possible.

La descripció i QUI ETS TU?

El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) defineix la paraula "descripció" com l'acció de descriure, és a dir, que consisteix en representar amb paraules escrites o dites com és quelcom. Això vol dir que podem descriure tant objectes físics, com éssers vius i fins i tot allò que és abstracte o imaginari.

Hi ha diversos tipus de descripcions. La principal classificació que podem fer és la descripció objectiva (en que l'autor es limita a descriure de cap a peus com és la realitat, sense opció a la imaginació ni al punt personal) i la subjectiva (on l'autor proporciona el seu punt de vista i les seves emocions en vers allò que descriu). Una altra possible classificació és segons la forma del text: pot ser en forma de poesia, en cançó, en una narració, com a text científic, etc.

Cada text descriptiu és diferent, però tots consten de tres parts imprescindibles:

1. IDEAR: és a dir explorar la situació que serà descrita
2. ORDENAR: fer un esquema estructural de tot allò que volem que aparegui a la descripció
3. TEXTUALITZAR: mans a la obra i a crear!

Per a poder realitzar la part pràctica vam fer-ho per mitjà de dos activitats que s'anomenaven: QUI ETS TU?

• La primera consistia en la descripció d'algú de la classe per mitjà d'un text, ja fos en forma de prosa, de poesia, de rondalla, etc. Al principi fou un xic incòmode, perquè no ens coneixíem gaire entre nosaltres, però finalment, crec que l'activitat ens va unir força i va fer més forts els vincles que ja començaven a nèixer entre nosaltres. Jo vaig descriure l'Ariadna Fresquet amb el següent text:

Ariadna

Diuen els vells grecs, que aquella que dugui el seu nom serà dolçament encisadora, bondadosa i honesta. I així com la historia explica que ella li va donar a Teseo una espasa i fil perquè aconseguís ferir de mort el Minotaure, al seu costat tot és més fàcil.

Riallera i bonica. Rossa i petita. Els ulls foscos plens de tendresa. Té un esguard que espera el moment perfecte de combat. El somriure alegre, sempre d’orella a orella, amb aquestes dents de nadó, com si menges com un ocellet. Cabells d’or rinxolats cap en té fi.

Pocs dies vaig necessitar per adonar-me’n que no hi ha més energia positiva que la que ella transmet pels matins. Els dilluns semblen divendres amb el seu entusiasme i optimisme. Enèrgica i nerviosa. Tant clara i transparent, sincera. El que és veu és el que hi ha. Té els sentiments a flor de pell, i és per això què, potser, tot el que passa al seu voltant, quan li esclata davant, va un grau per damunt que a la resta de mortals. La seva intuïció la fa avançar-se als imprevistos i les dificultats i anar un pas per endavant. Seguretat: necessita tenir-ho tot sota control. Somiadora. Li agrada acompanyar, mostrar-se a la vora quan ho necessites tant romàntica i demostrativa, i ser acompanyada. Es fa gegant quan és cara a cara amb els problemes. La seva perseverança i tenacitat fan que aconsegueixi els seus objectius. Sempre posa un trosset del seu cor en tot allò que fa. D’idees clares, concises, fidels a com és ella.

I si l’atzar no ho hagués volgut... Què ens haguéssim conegut?

• I per altra banda, la segona part consistia en fotografiar a algú de classe, fent mostrant en la fotografia l'aspecte que més valores de la seva forma de ser. La foto havia d'anar acompanya d'un lema. La meva imatge li vaig dedicar a la Gina, i tal i com es pot observar, consisteix en un bosc on els arbres són molt alts, la Gina és enmig i camina cap endavant, sense mirar enrere. El lema que vaig triar fou: "No miris mai enrere".

El motiu pel qual vaig elegir a la Gina, com bé vaig explicar a classe fou perqué ella és una noia molt forta, i tot i que a vegades les situacions siguin complicades i ens sentim petits en comparació al nostre voltant, hem de saber caminar sense mirar enrere i avançar, perquè si ho desitjem som capaços de tot!


Per acabar, trobo que aquesta activitat és molt enriquidora per tots els que vam participar. Sovint mereixem i necessitem que algú ens digui que per ella i/o ella som importants. A més, el fet de practicar la descripció a partir d'activitats tant dinàmiques fa que aprenem de forma activa. Hem pogut conèixer més sobre els altres companys i deixar volar l'imaginació i omplir-nos de creativitat.


I finalment, com una petita ampliació m'agraaria compartir amb vosaltres un altre tipus de descripció que crec que és tant vàlida com les realitzaes fins ara. És una cançó de Duffy que es titula Warwick Avenue. Descriu els seus sentiments a causa del desamor que ha patit. Am les cançons, aixì com amb la poesia, també és poden crear meravelloses descripcions i conseguir posar la pell de gallina tant a l'oient com al lector. Gaudiu-la!

Els diferents sentits de les paraules

Les primeres sessions de COED les varem dedicar principalment a dos exercicis: 

El primer consistia en la lectura, per grups de quatre o cinc persones, de diversos textos. Tots els textos tractaven sobre la comunicació des de diferents punts de vista i amb diferents experiències. 

Al meu grup ens va tocar el text "Aprendre i créixer" d'E.Bosch, que està dins del llibre Educació i vida quotidiana. La tasca consistia en la lectura atenta, per part de cada membre del grup, per més tard posar-ho en comú i extreure conclusions. Finalment, varem confeccionar aquesta reflexió: "Quan l’alumne va avançant en la seva lectura, es va envaint una forta sensació de creixement. Llegir és un dels moments més màgics de la vida escolar del nen. 

Llegir no és únicament una correlació d’oracions que expliquen una història, sinó una manera d’introduir als nens, gràcies a la seva imaginació, la seva pròpia història. Llegir, per tant, és disposar-se a vagar per mons desconeguts amb valentia i llibertat. El gust per un llibre nou és sempre el desig d’una nova aventura i en això consisteix també l’educació, a no tenir por d’encarar-la. El to de veu, la gesticulació i la interpretació, que en veu alta poden arribar a funcionar com a veritables acotacions teatrals i/o musicals mostren la màgia i fomenten la lectura cap als nens. 

Un exemple clar de com la lectura ens fa créixer, és que a més d’instruir-nos, ens educa. Aquells educadors o mestres que ensenyen a llegir als nens, han d’aprendre que no només fan sonar sanefes, sinó que el veritable sentit  de la lectura, és fer-los créixer i que experimentin la història en la seva pròpia pell. 

Tot això es pot veure reflectit , en l’article Aprendre i Créixer de Bosch,E. Un exemple clar seria el que li succeeix a l’alumne: No volia llegir ni escriure ja que l’aproximaven a una vida cada cop més difícil, fins que un dia ell se’n adona que s’ha fet gran ja que ha après a llegir, i veu en la seva mestra que no només és un referent sinó algú que el tranquil·litza, entén els seus entrebancs i explica els seus èxits. Aquí veiem com : La lectura és una forma de creixement." 

Us recomano a tots i totes que llegiu algunes de les reflexions d'aquesta autora, l'Eulàlia Bosch, ja que són molt interessants i ens explica anècdotes i experiències molt curioses, com és el cas d'aquest text. Un cop tots els grups varem acabar de fer una petita síntesi, les vam posar en comú amb tota la classe. D'aquesta manera ens varem adonar que paraules com "educació" poden tenir diversos significats o matisos segons qui parli. 

Per a continuar treballant aquest aspecte del llenguatge, l'Imma, la professora de COED, ens va proposar una nova activitat. Consistia en numerar paraules com brut, impur, infecte, llardós, merdós, porc o ronyós, amb el número més baix aquelles que menys fortes ens semblaven i les que eren més desagradables amb els números més alts. Cadascú va crear la seva llista, amb ordres molt diferents. Com a reflexió d'aquesta activitat ens podem reafirmar en la conclusió de l'anterior activitat: cadascú imposa uns valors personals i diferents a les paraules.

També vam arribar a la conclusió que un missatge es pot malinterpretar si les persones donen valors molt diferents a les paraules que utilitzen. Per exemple, jo puc dir que el cafè del restaurant on hem dinat és una porqueria, sense donar gaire importància al matís d'aquesta paraula. Però, e canvi, la meva amiga es sent ofesa perquè m'ha convidat a un cafè que és una "porqueria", tenint en compte que per ella la aquesta paraula vol dir quelcom molt desagradable i no comestible. És per això que cal que siguem una mica menys impulsius i pensem bé el que volem dir, per no ofendre a ningú ni crear un conflicte per un mal entès.

Per acabar, m'agradaria deixar-vos el text d'Eulàlia Bosch, perquè el pugueu gaudir, tant com jo ho vaig fer:

Pearltrees: el marcador social

Què és?

El Pearltrees consisteix en un concepte de marcadors socials de forma molt visual Bàsicament, considera cada pàgina que emmagatzemem com una perla que podem guardar dintre d'altres més grans. Tot allò que guardem, ja sigui una imatge, un vídeo o un text se'ns mostrarà en forma d'arbre, amb les seves branques i les seves perles informatives. Al fer click a sobre d'una, la podem veure com si fos en una finestreta. 

En aquesta imatge us mostro com seria un arbre amb les seves perles (Aquest és lineal):

Aquest arbre és més sofisticat:

                   

Reflexió

Les opcions que ens mostra Pearltrees són: La primera consisteix en crear un arbre nou, un tòpic nou amb noves informacions. La segona serveix per guardar alguna pàgina web d'interès, mentre que la tercera és un document. La quarta és per posar una fotografia. i la cinquena és per escriure, per deixar uns apunts, una nota.

Alguns de vosaltres us preguntareu que té d'útil aquesta pàgina per substituir-la per Scoop it o per qualsevol programa de presentacions. Us mostro un vídeo de tant sols un minut us aclarirà aquest dubte:

                                  

Ampliació

Quan vàrem haver de fer el treball sobre l'Albert Om, ens va costar molt desxifrar com funcionava. Avui he trobat aquest vídeo on s'explica força bé el mecanisme del Pearltrees. El comparteixo amb tots vosaltres:

                                        

I per aquells que esteu enganxats a l'iPhone, no patiu. També he trobat un petit tutotial, creat pels creadors de Pearltrees, per ajudar-vos. És aquest: