La descripció i QUI ETS TU?

El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) defineix la paraula "descripció" com l'acció de descriure, és a dir, que consisteix en representar amb paraules escrites o dites com és quelcom. Això vol dir que podem descriure tant objectes físics, com éssers vius i fins i tot allò que és abstracte o imaginari.

Hi ha diversos tipus de descripcions. La principal classificació que podem fer és la descripció objectiva (en que l'autor es limita a descriure de cap a peus com és la realitat, sense opció a la imaginació ni al punt personal) i la subjectiva (on l'autor proporciona el seu punt de vista i les seves emocions en vers allò que descriu). Una altra possible classificació és segons la forma del text: pot ser en forma de poesia, en cançó, en una narració, com a text científic, etc.

Cada text descriptiu és diferent, però tots consten de tres parts imprescindibles:

1. IDEAR: és a dir explorar la situació que serà descrita
2. ORDENAR: fer un esquema estructural de tot allò que volem que aparegui a la descripció
3. TEXTUALITZAR: mans a la obra i a crear!

Per a poder realitzar la part pràctica vam fer-ho per mitjà de dos activitats que s'anomenaven: QUI ETS TU?

• La primera consistia en la descripció d'algú de la classe per mitjà d'un text, ja fos en forma de prosa, de poesia, de rondalla, etc. Al principi fou un xic incòmode, perquè no ens coneixíem gaire entre nosaltres, però finalment, crec que l'activitat ens va unir força i va fer més forts els vincles que ja començaven a nèixer entre nosaltres. Jo vaig descriure l'Ariadna Fresquet amb el següent text:

Ariadna

Diuen els vells grecs, que aquella que dugui el seu nom serà dolçament encisadora, bondadosa i honesta. I així com la historia explica que ella li va donar a Teseo una espasa i fil perquè aconseguís ferir de mort el Minotaure, al seu costat tot és més fàcil.

Riallera i bonica. Rossa i petita. Els ulls foscos plens de tendresa. Té un esguard que espera el moment perfecte de combat. El somriure alegre, sempre d’orella a orella, amb aquestes dents de nadó, com si menges com un ocellet. Cabells d’or rinxolats cap en té fi.

Pocs dies vaig necessitar per adonar-me’n que no hi ha més energia positiva que la que ella transmet pels matins. Els dilluns semblen divendres amb el seu entusiasme i optimisme. Enèrgica i nerviosa. Tant clara i transparent, sincera. El que és veu és el que hi ha. Té els sentiments a flor de pell, i és per això què, potser, tot el que passa al seu voltant, quan li esclata davant, va un grau per damunt que a la resta de mortals. La seva intuïció la fa avançar-se als imprevistos i les dificultats i anar un pas per endavant. Seguretat: necessita tenir-ho tot sota control. Somiadora. Li agrada acompanyar, mostrar-se a la vora quan ho necessites tant romàntica i demostrativa, i ser acompanyada. Es fa gegant quan és cara a cara amb els problemes. La seva perseverança i tenacitat fan que aconsegueixi els seus objectius. Sempre posa un trosset del seu cor en tot allò que fa. D’idees clares, concises, fidels a com és ella.

I si l’atzar no ho hagués volgut... Què ens haguéssim conegut?

• I per altra banda, la segona part consistia en fotografiar a algú de classe, fent mostrant en la fotografia l'aspecte que més valores de la seva forma de ser. La foto havia d'anar acompanya d'un lema. La meva imatge li vaig dedicar a la Gina, i tal i com es pot observar, consisteix en un bosc on els arbres són molt alts, la Gina és enmig i camina cap endavant, sense mirar enrere. El lema que vaig triar fou: "No miris mai enrere".

El motiu pel qual vaig elegir a la Gina, com bé vaig explicar a classe fou perqué ella és una noia molt forta, i tot i que a vegades les situacions siguin complicades i ens sentim petits en comparació al nostre voltant, hem de saber caminar sense mirar enrere i avançar, perquè si ho desitjem som capaços de tot!


Per acabar, trobo que aquesta activitat és molt enriquidora per tots els que vam participar. Sovint mereixem i necessitem que algú ens digui que per ella i/o ella som importants. A més, el fet de practicar la descripció a partir d'activitats tant dinàmiques fa que aprenem de forma activa. Hem pogut conèixer més sobre els altres companys i deixar volar l'imaginació i omplir-nos de creativitat.


I finalment, com una petita ampliació m'agraaria compartir amb vosaltres un altre tipus de descripció que crec que és tant vàlida com les realitzaes fins ara. És una cançó de Duffy que es titula Warwick Avenue. Descriu els seus sentiments a causa del desamor que ha patit. Am les cançons, aixì com amb la poesia, també és poden crear meravelloses descripcions i conseguir posar la pell de gallina tant a l'oient com al lector. Gaudiu-la!