Després d'haver assistit a la conferència que una sèrie de professors de diverses escoles van realitzar a la universitat m'agradaria compartir amb vosaltres una reflexió:
És important dir que el canvi de la PDI a la pissarra clàssica és molt gran. Ja no és aquella pedra verda o negra amb la que s’havia d’escriure amb guix. Aquella que existeix des de fa centenars d’anys. Passa el mateix amb l’iPad, acostumats a fer servir full i boli, ara trobem la comoditat de l’iPad i l’usem a totes hores.
La PDI ha campat la nostra tecnologia i el seu ús a l’aula. Ens permet visitar món i que aquest entri dins de les quatre parets de la nostra aula.
Com funciona? La pantalla de l’ordinador es projecta a una pissarra blanca o taulell per mitjà d’un projector i gràcies a un llapis (o fins i tot algunes podem usar el dit!) que fem servir com a cursor podem ensenyar des de la pissarra i no des de la pantalla, quelcom molt útil a l’aula pels alumnes, que no ho fan des d’una pantalla sinó de cara als companys.
La pissarra digital interactiva no és un nom nou, sinó que ha agafat el seu nom de la pissarra comú que teníem, la clàssica. Aquest fet provoca que els mestres usin la PDI habitualment, com si fos la pissarra normal. Però realment la PDI hauria de ser un racó, una eina d’ajuda, de recolzament per la pràctica dels alumnes. Però, tal i com he dit, la pissarra digital interactiva es molt més que una pissarra clàssica, és molt més que un lloc on podem escriure. L’alumne ha d’interactuar a partir de la pissarra.
Els mestres inverteixen el seu temps en aprendre com funciona l’ipad i en saber treure-li bon partit. Per això descobreixen que hi ha apps que poden aportar a la classe coses molt positives. Esbrinen com funcionen i quins valors i coneixements els poden proporcionar als nens. El millor de tot? Que ara “els nens venen amb un ipad sota el braç”, és a dir, saben perfectament i de forma autònoma com funciona i experimenten per ells sols sense por.
L’ipad a Cicle Inical de primària té molt d’èxit. Els nens i nenes saben que venen a treballar i no exclusivament a jugar., tot i que aprenen passant-s’ho bé de forma lúdica. Hi ha apps de matemàtiques genials que els fan pensar sense que sàpiguen que fan mates, això també els suposa que s’esforcen més sense avorrir-se. No hi ha cap app per treballar el català, tot i que si trobem d’altres apps que treballen una altra assignatura però que podem escollir com a idioma el català.
Hem descobert una app anomenada PuppetPlus on els nens i nenes poden crear la seva historia i escullen els escenaris, els personatges i els posen veu. Hem vist una historia versionada de la Llegenda de Sant Jordi.
Personalment he trobat una app que es diu Planet Go. Consisteix en descobrir aspectes sobre l’assignatura de ciències com el transport, el mar, la Terra, la contaminació... La app original està en anglès així que com el nivell està pensat per a nens serà molt bàsic.Una altra app que he descobert, molt curiosa, treballa les matemàtiques i l’anglés. S’anomena Shop and Math i consisteix en ajudar la nena protagonista del joc a contar el menjar. Aquesta app seria útil, sobretot, per cicle inicial.
A més, buscant per Internet he trobat aquest mapa conceptual que relaciona els aspectes dels que es van parlar a la conferència i dels que el meu professor de GiTIC, en Jorge Coderch, ens ha explicat a classe.
Per acabar, vull ensenyar-vos algunes de les fotos que vaig fer d'aquella tarda a l'auditori de la universitat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada